CHICAGO, CA. 1880.

La imatge ens mostra la fotografia en blanc i negre d’un carrer de la ciutat de Chicago, ciutat precursora d’un moviment considerat com el primer gran corrent de l’arquitectura americana moderna.

La fotografia ens mostra un carrer cèntric de la ciutat de Chicago on la perspectiva amb la que esta feta juntament amb les linies del terra ens donen una idea de la seva allargada i profunditat. També, podem veure l’amplada que aquest tenia i com s’organitzava, edificis de gran alçada a ambdós costats amb un gran espai al mig per a la circulació tant peatonal com automobilística.

Chicago, entre 1850 i 1870 va convertir-se en un símbol del expansionisme, quan la ciutat va duplicar els seus habitants. Més tard, entre 1880 i 1895 va haver un moviment que va ser considerat el primer gran corrent de l’arquitecutra americana, el qual va impulsar una tipologia d’edifici a gran alçada. Els participants d’aquest moviment van ser coneguts i considerats com els membres de l’Old School of Chicago.

L’escola de Chicago per tant el que intenta aconseguir es crear una major amplitud espaial creixent verticalment. Els gratacels van ser acollits des d’un principi amb un caràcter concret, com a un element constitutiu del paisatje urbà representant un nou tipus de volum continu i, per dir-ho d’alguna manera, un punt de referencia en l’espai.

D’aquesta manera, la pretensió principal de iniciar una construcció vertical va ser la d’una major amplitud en les vies urbanes, evitant d’aquesta manera la concentració de trànsit i promovent una millor ventilació e il·luminació.


























Bibliografia:


- Hilberseimer, Ludwig. La arquitectura de la gran ciudad. 2a edición. Barcelona: Gustavo Gili, 1999.


- Ludwig Hilberseimer, 1885 - 1967. Bologna, 1986.


- Sica, Paolo. Historia del urbanismo. 2a edición. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local.


- Condit, Carl W. La Escuela de Arquitectura de Chicago: Historia de la Comercial de Edificios Públicos y la de Chicago, Zona de 1875-1925. A 1964.