EL NEIXAMENT DE GRAN CIUTAT: El per què de la seva creació

La gran ciutat és un producte del desenvolupament econòmic dels temps moderns. És la consequencia natural i necessaria de la industrialització del món. Les grans ciutats del passat es distingeixen de les grans ciutats modernes sobretot per les seves condicions econòmiques i el seu origen, totalment diferents.

Una ciutat només arriba a ser una gran ciutat amb la presència de certes condicions econòmiques. A partir d'una extremada concentració i d'una organització total s'aconsegueix un excedent d'intensitat i d'energia que acaba portant a la necessitat d'expandir el nucli de la ciutat i crèixer per l'increment de la població.

Les característiques de les grans ciutats actualment s'assemblen tant entre si que es pot ja parlar d'una internacionalització d'aquestes.

L'actual situació econòmica condiciona les grans ciutats i al mateix temps, està condicionada per elles. Així s'explica que el model de gran ciutat s'hagi configurat amb més força en els paisos que han experimentat un més fort desenvolupament industrial en els últims segles com són per exemple els Estats Units, Anglaterra, Alemania i Bèlgica.

Amb el pas dels segles s'han anat configurant dos menes de ciutats, contraposades entre si com dos visions antagóniques del món, però que, en la pràctica s'han barrejat amb freqüència. Per una banda trobem l'àmbit urbà amb una forma de desenvolupament natural, per l'atre, el traçat de formes geomètriques i artificials.

La ciutat de desenvolupament natural no es creació d'una voluntat individual, és producte de tota una lenta evolució. És la feina de moltes generacions. S'ordena o bé de manera radial al voltant d'un nucli, monasteri, catedral o castell, o bé al llarg d'un riu o camí.

Als nostres dies aquest sistema no té res que oferir. Es el resultat d'un desenvolpament lent i orgànic. El desenvolupament urbà actual i, sobretot, el seu creixement, demanen una previsió a llarg plaç. A aquestes exigències respón perfectament el sistema urbà de traçat geomètric. 

Fins ara, les grans ciutats americanes encarnen el tipus més pur de gran ciutat. Tenen un traçat hortogonal de la red viaria, rectangularitat en les illes de cases, etc.

El problema més important i essencial del urbanisme actual es el creixament de la ciutat. Fins ara no s'aconseguit resoldre el problema de la gran ciutat.

Més tard sorgirà el sistema de distribució satel·lit. Aquest estableix una separació o dissolució de la gran ciutat en zones de treball i zones de vivendes.

La formació de la ciutat satèl·lit facilita també la limitació del terreny edificable. L'activitat constructiva, que fins ara es distribuïa per qualsevol lloc sobre la perifèria d'una gran ciutat ara es concentra en certs punts. S'aconsegueix d'aquesta manera un sanejament dels carrers i de la ciutat en general.