Entre 1880 i 1890 la població de Chicago va passar a superar la xifra de 500.00 a quasi bé 1,1 milions d'habitants i, com es d'imaginar, va començar a quedar-se petita i fins i tot es va arribar a dir que cap ciutat del món occidental havia arribat a augmentar de població amb tanta rapidessa.
Aquest creixement, en gran mesura, va ser associat al neixament d'un dels més importants sistemes ferroviaris mai vists fins el moment als Estats Units. La indústria també va prosperar, sobretot les que estaven destinades cap a Orient. Es així com el creixament de la pròspera Chicago va ser interrumput per el incendi catastròfic de 1871, on una quarta part de les vivendes de la ciutat i la major part del districte de negocis van ser cremats. El foc va obligar a la ciutat ha establir un nou codi d'edificació i una nova planificació.
És així com, al 1880, un grup d'arquitectes actualment coneguts com la “Primera Escola de Chicago” van suposar un abans i un després en l'arquitectura.
ALEMANYA
La situació a Alemanya el 1927 estava sotmesa pel nazisme. És així com la seva arquitectura també va ser afectada per aquest moviment on es va voler realitzar un paper on el partit nazi tenia la paraula tant cultural com espiritualment. L'arquitectura era considerada com la única forma d'art que podia barrejar-se físicament amb el món, així com influir en les persones que l'habitaven. D'aquesta manera l'arquitectura no només afecta el paisatge, sinó també l'estat d'ànim de la població. Els nazis creien que l'arquitectura jugava un paper clau en la creació del règim que ells imposaven, va tenir una gran importància pels polítics, que van tractar d'influir en tots els aspectes de la vida humana.
L'arquitectura nazi va tenir tres funcions principals en la creació del seu nou ordre:
- Teatral
- Simbólica
- Didàctica
A més a més els nazis van veure l'arquitectura com un mètode de producció dels edificis que tenien una funció, sinó que també serveix a un propòsit més gran.
No hay comentarios:
Publicar un comentario