martes, 10 de mayo de 2011
lunes, 9 de mayo de 2011
CONTEXT HISTÒRIC
CHICAGO
La situació a Alemanya el 1927 estava sotmesa pel nazisme. És així com la seva arquitectura també va ser afectada per aquest moviment on es va voler realitzar un paper on el partit nazi tenia la paraula tant cultural com espiritualment. L'arquitectura era considerada com la única forma d'art que podia barrejar-se físicament amb el món, així com influir en les persones que l'habitaven. D'aquesta manera l'arquitectura no només afecta el paisatge, sinó també l'estat d'ànim de la població. Els nazis creien que l'arquitectura jugava un paper clau en la creació del règim que ells imposaven, va tenir una gran importància pels polítics, que van tractar d'influir en tots els aspectes de la vida humana.
Entre 1880 i 1890 la població de Chicago va passar a superar la xifra de 500.00 a quasi bé 1,1 milions d'habitants i, com es d'imaginar, va començar a quedar-se petita i fins i tot es va arribar a dir que cap ciutat del món occidental havia arribat a augmentar de població amb tanta rapidessa.
Aquest creixement, en gran mesura, va ser associat al neixament d'un dels més importants sistemes ferroviaris mai vists fins el moment als Estats Units. La indústria també va prosperar, sobretot les que estaven destinades cap a Orient. Es així com el creixament de la pròspera Chicago va ser interrumput per el incendi catastròfic de 1871, on una quarta part de les vivendes de la ciutat i la major part del districte de negocis van ser cremats. El foc va obligar a la ciutat ha establir un nou codi d'edificació i una nova planificació.
És així com, al 1880, un grup d'arquitectes actualment coneguts com la “Primera Escola de Chicago” van suposar un abans i un després en l'arquitectura.
ALEMANYA
La situació a Alemanya el 1927 estava sotmesa pel nazisme. És així com la seva arquitectura també va ser afectada per aquest moviment on es va voler realitzar un paper on el partit nazi tenia la paraula tant cultural com espiritualment. L'arquitectura era considerada com la única forma d'art que podia barrejar-se físicament amb el món, així com influir en les persones que l'habitaven. D'aquesta manera l'arquitectura no només afecta el paisatge, sinó també l'estat d'ànim de la població. Els nazis creien que l'arquitectura jugava un paper clau en la creació del règim que ells imposaven, va tenir una gran importància pels polítics, que van tractar d'influir en tots els aspectes de la vida humana.
L'arquitectura nazi va tenir tres funcions principals en la creació del seu nou ordre:
- Teatral
- Simbólica
- Didàctica
A més a més els nazis van veure l'arquitectura com un mètode de producció dels edificis que tenien una funció, sinó que també serveix a un propòsit més gran.
EL NEIXAMENT DE GRAN CIUTAT: El per què de la seva creació
La gran ciutat és un producte del desenvolupament econòmic dels temps moderns. És la consequencia natural i necessaria de la industrialització del món. Les grans ciutats del passat es distingeixen de les grans ciutats modernes sobretot per les seves condicions econòmiques i el seu origen, totalment diferents.
Una ciutat només arriba a ser una gran ciutat amb la presència de certes condicions econòmiques. A partir d'una extremada concentració i d'una organització total s'aconsegueix un excedent d'intensitat i d'energia que acaba portant a la necessitat d'expandir el nucli de la ciutat i crèixer per l'increment de la població.
Les característiques de les grans ciutats actualment s'assemblen tant entre si que es pot ja parlar d'una internacionalització d'aquestes.
L'actual situació econòmica condiciona les grans ciutats i al mateix temps, està condicionada per elles. Així s'explica que el model de gran ciutat s'hagi configurat amb més força en els paisos que han experimentat un més fort desenvolupament industrial en els últims segles com són per exemple els Estats Units, Anglaterra, Alemania i Bèlgica.
Amb el pas dels segles s'han anat configurant dos menes de ciutats, contraposades entre si com dos visions antagóniques del món, però que, en la pràctica s'han barrejat amb freqüència. Per una banda trobem l'àmbit urbà amb una forma de desenvolupament natural, per l'atre, el traçat de formes geomètriques i artificials.
La ciutat de desenvolupament natural no es creació d'una voluntat individual, és producte de tota una lenta evolució. És la feina de moltes generacions. S'ordena o bé de manera radial al voltant d'un nucli, monasteri, catedral o castell, o bé al llarg d'un riu o camí.
Als nostres dies aquest sistema no té res que oferir. Es el resultat d'un desenvolpament lent i orgànic. El desenvolupament urbà actual i, sobretot, el seu creixement, demanen una previsió a llarg plaç. A aquestes exigències respón perfectament el sistema urbà de traçat geomètric.
Fins ara, les grans ciutats americanes encarnen el tipus més pur de gran ciutat. Tenen un traçat hortogonal de la red viaria, rectangularitat en les illes de cases, etc.
El problema més important i essencial del urbanisme actual es el creixament de la ciutat. Fins ara no s'aconseguit resoldre el problema de la gran ciutat.
Més tard sorgirà el sistema de distribució satel·lit. Aquest estableix una separació o dissolució de la gran ciutat en zones de treball i zones de vivendes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)